Trastorn per dèficit d'atenció
i hiperactivitat (TDAH)
| Desordre | Falta de concentració | Impulsivitat |
| Manca d'atenció | Hiperactivitat | Distraccions |
| Desordre |
| Falta de concentració |
| Impulsivitat |
| Manca d'atenció |
| Hiperactivitat |
| Distraccions |
El TDAH és un trastorn del Neurodesenvolupament que comença a la infància i en un nombre important de casos persisteix al llarg de la vida. Es defineix com la presència d’uns nivells d’inatenció, inquietud motriu (hiperactivitat) i impulsivitat que no són propis de l’edat del nen i que interfereixen en el normal funcionament dels afectats.
El TDAH es relaciona amb el fracàs escolar, la presència de trastorns psiquiàtrics, el consum de tòxics, les conductes de risc i delictives i també a taxes més altes de mortalitat, a qualsevol edat, especialment relacionades amb accidents. Hauria de ser considerat un problema de Salut Pública de primer ordre per les conseqüències personals, sanitàries i socials, especialment, si no es diagnostica i tracta adequadament.
En el TDAH el desenvolupament cerebral, especialment el del lòbul frontal, presenta un retard maduratiu de 2-3 anys respecte als nens de la mateixa edat.
Hi ha una sòlida evidència científica en relació al tractament del TDAH. El tractament psicoeducatiu amb pautes de maneig de conducta per a pares i mestres és eficaç especialment en nens petits. El tractament farmacològic, utilitzat des de fa vàries dècades, ha mostrat en molts estudis un alt grau d’efectivitat i de perfil de seguretat.
És conegut que el TDAH té les seves primeres manifestacions en l’etapa d’Educació Infantil quan la implementació de programes de modificació conductual a aplicar a casa i a l’escola són més efectius.
