Trastorns del Llenguatge
| Retard de llenguatge | No se l’entén quan parla | No s’expressa bé |
| Hi ha algun so que no pronuncia bé | No comprèn el que li dic |
| Retard de llenguatge |
| No se l’entén quan parla |
| No s’expressa bé |
| Hi ha algun so que no pronuncia bé |
| No comprèn el que li dic |
El Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL), abans conegut com a Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), és un trastorn sever i persistent en l’adquisició del llenguatge oral que pot involucrar un o varis components del llenguatge en diferents graus tant a nivell expressiu com receptiu i que té una repercussió a nivell social i de l’aprenentatge escolar.
Els nens amb TDL tenen: vocabulari reduït, estructura gramatical limitada, i sovint fan errades fonològiques que fan poc intel·ligible el seu discurs especialment en nens petits. El discurs acostuma a ser desorganitzat i pot haver-hi també major o menor afectació de la comprensió.
La prevalença del TDL es calcula del 7,5% segons últims estudis epidemiològics.
Al voltant del 10% dels infants tenen als 2 anys un desenvolupament tardà del llenguatge que als 3 anys d’edat s’haurà solucionat en més del 50% dels casos. Del 50% restant un nombre important seran nens que tindran un TDL.
Trastorns del llenguatge
Retard simple de llenguatge
La nena o nen amb aquest retard presenta una evolució del llenguatge més lenta del que s’espera. Pot ser en la pronunciació, la construcció de frases, l’articulació de sons…
La comprensió del llenguatge és normal i als 4-5 anys d’edat les alteracions expressives s’han solucionat.
Trastorns de la parla
La nena o nen amb aquests trastorns no diu bé alguns sons específics, per alteracions en els òrgans bucofonatoris (paladar, llengua, dentició…)
A diferència d’altres trastorns, no hi ha alteració de les àrees cerebrals del llenguatge.
Trastorn Específic o del Desenvolupament del Llenguatge (TEL o TDL)
Li costa començar a parlar, no s’expressa i/o comprèn bé, no se l’entén…
Tot i que hi ha una millora en el temps, el llenguatge de la nena o nen no arriba a normalitzar-se.
La gravetat és variable a cada nena o nen.
Sovint, s’associa a TDAH i Dislèxia.
